Capítol dedicat als Tresors de la música en català. Aquest repertori era el predilecte de la meva mare, ella mateixa tocava sardanes al piano, coneixia un munt de villancets, cançons del tió i tenia discos d’Emili Vendrell (pare i fill), Cayetano Renom i Ramon Calduch interpretant vells tresors en català però, a partir de 1958, s’originà un moviment musical autòcton impulsat per Miquel Porter Moix, Lluís Serrahima i Remei Marguerit. El I Concurs de la Nova Cançó es va celebrar a la Selva del Camp el 1963 i l’any següent el primer Festival al Teatre Fortuny amb l’actuació de Quico Pi de la Serra, Raimon, Josep Maria Espinàs i Delfí Abella, membres dels Setze Jutges que obriren camí als Quatre Gats. Joan Manuel Serrat va preestrenar a Reus el seu espectacle Serrat 68, que nosaltres ja el vam veure el 6 de desembre de 1967, en la companyia hi eren Núria Feliu, Salvador Escamilla i les Germanes Ros. Lluís Llach va venir més tard.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.