CapĂtol dedicat als Tresors de la mĂşsica en catalĂ . Aquest repertori era el predilecte de la meva mare, ella mateixa tocava sardanes al piano, coneixia un munt de villancets, cançons del tiĂł i tenia discos d’Emili Vendrell (pare i fill), Cayetano Renom i Ramon Calduch interpretant vells tresors en catalĂ però, a partir de 1958, s’originĂ un moviment musical autòcton impulsat per Miquel Porter Moix, LluĂs Serrahima i Remei Marguerit. El I Concurs de la Nova Cançó es va celebrar a la Selva del Camp el 1963 i l’any segĂĽent el primer Festival al Teatre Fortuny amb l’actuaciĂł de Quico Pi de la Serra, Raimon, Josep Maria EspinĂ s i DelfĂ Abella, membres dels Setze Jutges que obriren camĂ als Quatre Gats. Joan Manuel Serrat va preestrenar a Reus el seu espectacle Serrat 68, que nosaltres ja el vam veure el 6 de desembre de 1967, en la companyia hi eren NĂşria Feliu, Salvador Escamilla i les Germanes Ros. LluĂs Llach va venir mĂ©s tard.
La mĂşsica Ă©s una droga de la qual Ă©s impossible desenganxar-se per manca d’un succedani mĂ©s innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilĂstic ni temporal i de vegades sense locuciĂł, nomĂ©s barreges, remasteritzacions i mashups; Ă©s a dir, que Ă©s un programa sense ordre però amb concert.