Flamenkito Ă©s el nom d’un corpus d’estils aflamencats de caire molt divers, des dels gèneres mĂ©s lleugers del repertori tradicional, com ara Tangos i BulerĂ­as, que formen part del repertori de les festeres fins a un seguit d’aproximacions: Copla aflamencada, fusions flamenques de tota mena i cançons amb caracterĂ­stiques que es poden identificar amb el Flamenc per la forma melismĂ tica de cantar-les o bĂ© d’acompanyar-les utilitzant guitarra, palmes, calaix peruĂ , etc. sempre que tinguin trets diferenciats amb el repertori establert. La RosalĂ­a, a mĂ©s de ser una interpret excepcional dels pals mĂ©s exigents del flamenc tambĂ© era una meravella quan feia Flamenkito, d’aquest vesant conserva al seu darrer disc nomĂ©s unes bulerĂ­es, mentre que el cante jondo l’abandonat completament. NomĂ©s li queda el posat, “en jarras”, una actitud molt flamenca que consisteix en posar-se les mans a la cintura semblant les nanses d’una gerra. Aquest costum neix de les convencions pictòriques, ja que es representava a l’alta aristocrĂ cia amb una mĂ  a la cadera.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.

 

 

 

 

 

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies