Flamenkito és el nom d’un corpus d’estils aflamencats de caire molt divers, des dels gèneres més lleugers del repertori tradicional, com ara Tangos i Bulerías, que formen part del repertori de les festeres fins a un seguit d’aproximacions: Copla aflamencada, fusions flamenques de tota mena i cançons amb característiques que es poden identificar amb el Flamenc per la forma melismàtica de cantar-les o bé d’acompanyar-les utilitzant guitarra, palmes, calaix peruà, etc. sempre que tinguin trets diferenciats amb el repertori establert. La Rosalía, a més de ser una interpret excepcional dels pals més exigents del flamenc també era una meravella quan feia Flamenkito, d’aquest vesant conserva al seu darrer disc només unes buleríes, mentre que el cante jondo l’abandonat completament. Només li queda el posat, “en jarras”, una actitud molt flamenca que consisteix en posar-se les mans a la cintura semblant les nanses d’una gerra. Aquest costum neix de les convencions pictòriques, ja que es representava a l’alta aristocràcia amb una mà a la cadera.

La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.

 

 

 

 

 

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies