Flamenkito Ă©s el nom d’un corpus d’estils aflamencats de caire molt divers, des dels gèneres mĂ©s lleugers del repertori tradicional, com ara Tangos i BulerĂas, que formen part del repertori de les festeres fins a un seguit d’aproximacions: Copla aflamencada, fusions flamenques de tota mena i cançons amb caracterĂstiques que es poden identificar amb el Flamenc per la forma melismĂ tica de cantar-les o bĂ© d’acompanyar-les utilitzant guitarra, palmes, calaix peruĂ , etc. sempre que tinguin trets diferenciats amb el repertori establert. La RosalĂa, a mĂ©s de ser una interpret excepcional dels pals mĂ©s exigents del flamenc tambĂ© era una meravella quan feia Flamenkito, d’aquest vesant conserva al seu darrer disc nomĂ©s unes bulerĂes, mentre que el cante jondo l’abandonat completament. NomĂ©s li queda el posat, “en jarras”, una actitud molt flamenca que consisteix en posar-se les mans a la cintura semblant les nanses d’una gerra. Aquest costum neix de les convencions pictòriques, ja que es representava a l’alta aristocrĂ cia amb una mĂ a la cadera.
La mĂşsica Ă©s una droga de la qual Ă©s impossible desenganxar-se per manca d’un succedani mĂ©s innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilĂstic ni temporal i de vegades sense locuciĂł, nomĂ©s barreges, remasteritzacions i mashups; Ă©s a dir, que Ă©s un programa sense ordre però amb concert.