No fa esment al minimalisme clàssic de compositors com ara Philip Glass, Michael Nyman o Wim Mertens sinó al corrent techno, integrat en la categoria del Synth Pop. Aglutina tot un ventall de productors musicals i remixers que utilitzen sonoritats primes i glitchs, fugint de l’ampul·lositat per a arribar a resultats més intimistes, basats més en l’originalitat que no pas en el fet de ser ballables. El contrari que el Big Room, quant a la seva grandiositat, és el Trance més Cool, a vegades només un acompanyament i unes altres, un món de sensacions de butxaca inesperades.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.