No fa esment al minimalisme clĂ ssic de compositors com ara Philip Glass, Michael Nyman o Wim Mertens sinĂł al corrent techno, integrat en la categoria del Synth Pop. Aglutina tot un ventall de productors musicals i remixers que utilitzen sonoritats primes i glitchs, fugint de l’ampul·lositat per a arribar a resultats mĂ©s intimistes, basats mĂ©s en l’originalitat que no pas en el fet de ser ballables. El contrari que el Big Room, quant a la seva grandiositat, Ă©s el Trance mĂ©s Cool, a vegades nomĂ©s un acompanyament i unes altres, un mĂłn de sensacions de butxaca inesperades.
La mĂşsica Ă©s una droga de la qual Ă©s impossible desenganxar-se per manca d’un succedani mĂ©s innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilĂstic ni temporal i de vegades sense locuciĂł, nomĂ©s barreges, remasteritzacions i mashups; Ă©s a dir, que Ă©s un programa sense ordre però amb concert.