A principis dels vuitanta es va produir en la Costa Daurada una moguda musical, anomenada la Trempera, que no tenia res a envejar a les que es van dur la fama (Madrid, Barcelona, Vigo i Andalusia) de la qual no sabem gaire cosa perquè es mancava de mitjans de difusió juvenils, malgrat els esforços de Robert Amill i Albert Arnavat que editaven fanzins. Escoltarem en aquesta sessió els sons d’aquell moviment espontani que va aglutinar músics des de Miami fins a Tarragona, amb hibridacions que no permeten adjudicar-los a un lloc concret en molts casos, però bàsicament Sistema Nervioso i Halcones (precedents de Gatos Locos) eren de Cambrils, El Silencio / Azúcar en la Sangre eren de Vilaseca-Salou (llavors un sol municipi) Playa del Milagro eren de Tarragona i la Too Much Band / Svintus, una confabulació de músics de Reus, Cambrils i Miami, així com El Hombre de Pekín ho era de Barcelona, Reus i Salou . Completen la cinta Junkel, guanyadors del I Concurs de Rock de Reus, els alemanys Agent Orange i el reggae africà de Frank Kojo, tots tres establerts a Salou, que van ser el detonant de la moguda per les seves actuacions en la discoteca Hilarios.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.