A principis dels vuitanta es va produir en la Costa Daurada una moguda musical, anomenada la Trempera, que no tenia res a envejar a les que es van dur la fama (Madrid, Barcelona, Vigo i Andalusia) de la qual no sabem gaire cosa perquè es mancava de mitjans de difusiĂł juvenils, malgrat els esforços de Robert Amill i Albert Arnavat que editaven fanzins. Escoltarem en aquesta sessiĂł els sons d’aquell moviment espontani que va aglutinar mĂşsics des de Miami fins a Tarragona, amb hibridacions que no permeten adjudicar-los a un lloc concret en molts casos, però bĂ sicament Sistema Nervioso i Halcones (precedents de Gatos Locos) eren de Cambrils, El Silencio / AzĂşcar en la Sangre eren de Vilaseca-Salou (llavors un sol municipi) Playa del Milagro eren de Tarragona i la Too Much Band / Svintus, una confabulaciĂł de mĂşsics de Reus, Cambrils i Miami, aixĂ com El Hombre de PekĂn ho era de Barcelona, Reus i Salou . Completen la cinta Junkel, guanyadors del I Concurs de Rock de Reus, els alemanys Agent Orange i el reggae africĂ de Frank Kojo, tots tres establerts a Salou, que van ser el detonant de la moguda per les seves actuacions en la discoteca Hilarios.
La mĂşsica Ă©s una droga de la qual Ă©s impossible desenganxar-se per manca d’un succedani mĂ©s innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilĂstic ni temporal i de vegades sense locuciĂł, nomĂ©s barreges, remasteritzacions i mashups; Ă©s a dir, que Ă©s un programa sense ordre però amb concert.