A principis dels vuitanta es va produir en la Costa Daurada una moguda musical, anomenada la Trempera, que no tenia res a envejar a les de Madrid, Barcelona, Vigo i Andalusia, que es van dur tota la fama. No en sabem gaire cosa per manca de mitjans de difusiĂł juvenils, malgrat els esforços de Jordi Cervera NoguĂ©s que feia premsa i rĂ dio i d’en Robert Amill i Albert Arnavat que editaven fanzins. Escoltem en aquesta sessiĂł els grups sorgits d’aquell moviment espontani que va aglutinar mĂşsics des de Miami fins a Tarragona amb hibridacions que, en alguns casos, no permeten adjudicar-los a un lloc concret però bĂ sicament Seis Disparos i Sistema Nervioso eren de Cambrils, El Silencio eren de Vilaseca-Salou (llavors un sol municipi) Playa del Milagro eren de Tarragona, la Too Much Band, eren mĂşsics de Reus i Cambrils i El Hombre de PekĂn, de Barcelona, Reus i Salou.
La mĂşsica Ă©s una droga de la qual Ă©s impossible desenganxar-se per manca d’un succedani mĂ©s innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilĂstic ni temporal i de vegades sense locuciĂł, nomĂ©s barreges, remasteritzacions i mashups; Ă©s a dir, que Ă©s un programa sense ordre però amb concert.