El Cante va viure la seva primera Edat d’Or en el segle XIX quan es va configurar en els Cafès Cantant, la segona arran la celebració del Concurso de Cante Jondo de Granada de 1922, impulsat per Manuel de Falla a petició de la Sociedad Nacional de Música. En el que portem de mil·lenni estem vivint la III Edat d’Or per la qualitat dels seus intèrprets, la indisciplina d’alguns aficionats que saben apreciar la seva vàlua i la popularitat mundial que li ha donat Rosalía.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.