Segon programa dedicat a les sessions musicals que convertien la Pista de Baile Hilarios en una veritable discoteca, un local especialment dissenyat per a escoltar i ballar discos que formaven part de la col·lecció, no perquè fossin fàcils de ballar sinó per la qualitat musical dels intèrprets. En aquest cas, és una selecció il·lustrativa de la vocació rockera y guitarrística que tenia en els darrers anys de la dècada dels setanta.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.