El moviment yeyé es va generalitzar en 1965 gràcies a l’èxit de la pel·lícula Historias de la televisión on Conchita Velasco interpretava el tema Chica yeyé. L’expressió es refereix a la joventut que estava a l’última en qüestions musicals, els moderns, sorgida de l’abundància de yeah yeah que es cantaven en anglès, tant en el rock d’Elvis com en el Pop dels Beatles. Encara que aviat va passar de moda cantar-ho en les tornades, els seus hàbits van romandre: gust pels balls i indumentàries de moda i predilecció pels músics i estils anglosaxons. La seva estètica va ser reverdida en els 80 per la new wave de grups com B52.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.