Els discos de vinil van fer la seva aparició en el mercat nacional a mitjans dels cinquanta, el primer va ser una col·lecció de cants flamencs produïda per la companyia francesa Ducretet-Thompson, que es coneix com a Antología Hispavox, ja que aquest segell es va crear per a distribuir-la al nostre país l’any 1956. A partir de llavors es va comercialitzar la gramola, l’aparell capaç de reproduir microsurcos d’alta fidelitat, la qual cosa coneixem com HI FI per les seves sigles en anglès (High Fidelity) Les distribuïa Pintaluba, que fins llavors es dedicava a vendre ràdios i gramòfons i altres botigues com a Radio Bamo o Radio Mora. Els discos senzills giraven a 45 rpm, bé en format EP de quatre temes o single, de només un per cada cara, mentre que el vinil de llarga durada o LP girava a 33 rpm.
Com que ens portaven una dècada d’avantatge, els americans ens subministraven el material, escoltàvem els discos de Glenn Miller, Bing Crosby, Louis Armstrong, Harry Belafonte, Nat King Cole i Paul Anka quan es va produir l’eclosió del rock’n’roll i el twist, que van inundar el mercat discogràfic, superant l’èxit dels ritmes afro cubans de Machín, Cugat i Perez Prado, que també venien dels Estats Units. Aquesta selecció és una mostra de la vida que hi havia abans que els anglesos trobessin el seu lloc amb els Beatles.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.