El 2004, Ronald Bruner Jr. va estar actuant en el Teatre Bartina amb el grup de Kenny Garret, des de llavors s’ha convertit en un dels meus bateristes preferits. És de l’estil de Tony Williams, Billy Cobham i Lenny White, d’una tècnica i una velocitat aclaparadores però a més és cantant, amb la qual cosa la seva música és més variada, fluctua entre el pop-rock, el funky-soul i el jazz-fussion… difícil de definir perquè no té límits. Haver-lo descobert és una de les coses que haig d’agrair-li a Jaume Juan Magriñá, ja que el va incloure en la programació del II Festival Internacional de Jazz de Reus. Una altra cosa que haig d’agrair-li és que, per mediació seva, Miles Davis em va dedicar un tema del disc Tutú; em resistia a creure-ho perquè el tall es titula TOMAAS, no és exactament el meu nom però m’he acabat de convèncer quan he escoltat com ho pronuncia Marcus Miller en la presentació en directe. Diu Tomás, la manera d’escriure-ho es deu al fet que en anglès no hi ha accents. Com que Ronnie és el bateria de Marcus Miller, pots escoltar-lo just al final del programa.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.