Durant més de seixanta anys, entre 1908 i 1972, el cinema Kursaal fou una de les sales més populars de la ciutat. A partir de l’any 1930 es va adaptar al cinema sonor, amb títols com «Doña Francisquita» y «La legión del aire». La cua que es feia a l’entrada serveix de portada a una selecció de cançons cinematogràfiques.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.