Els que tinguin edat suficient per a haver viscut aquells palpitants guateques dels 70 recordaran moltes de les cançons d’aquest recull nostàlgic, entre els batecs que això comporta potser s’avivaran els records del primer petó, el primer ball de parella, la primera rebregada i fins i tot el primer amor.
La música és una droga de la qual és impossible desenganxar-se per manca d’un succedani més innocu. “Libre como el viento” et proposa una dosi setmanal sense cap mena de condicionant, ni estilístic ni temporal i de vegades sense locució, només barreges, remasteritzacions i mashups; és a dir, que és un programa sense ordre però amb concert.