Informa: Joan Gomis

 

L’hoquei sobre patins Ă©s “l’esport nacional de Reus”. Aquestes han estat unes de les primeres paraules del periodista Jordi Benavent per presentar l’acte titulat ‘L’hoquei a Reus, de l’època daurada a un futur incert’ celebrat aquest divendres, als jardins de la Casa Rull de Reus. L’acte, organitzat pel Laboratori d’Estudis Socials de Reus, ha comptat amb figures llegendĂ ries de l’hoquei com l’exjugador roig-i-negre Joan Sabater (considerat el millor de tots els temps); Baldomer OlivĂ©, exjugador del Reus i el Ploms; l’exporter roig-i-negre Roger Molina; i el periodista Marc Libiano, del ‘Diari de Tarragona’. Tots han viscut de prop diferents etapes de l’hoquei reusenc, si bĂ© han coincidit que aquesta disciplina “s’aguanta grĂ cies al suport de molta gent que treballa de forma desinteressada”. “He jugat 20 anys i no he cobrat mai ni una sola pesseta”, ha recordat Sabater.

Anys enrere, en la nostra ciutat hi havia tres equips. El CN Reus Ploms, el pioner i el primer de la ciutat que va guanyar el tĂ­tol de lliga estatal l’any 1945. L’equip albinegre va veure com mĂ©s endavant neixen el Reus Deportiu, el club mĂ©s exitĂłs, i el Club PatĂ­ Reus, una entitat afiliada al Reus Deportiu que va decidir independitzar-se i instal·lar-se al passeig de Prim, on hi va jugar fins a la seva desapariciĂł. “Mantenir diversos equips en una mateixa ciutat Ă©s complicat, l’oferta Ă©s mĂ©s gran”, ha exposat el periodista Libiano. L’hoquei a la ciutat ha tingut etapes daurades com la consecuciĂł de les sis Copes d’Europa del Reus Deportiu, i anys de mĂ©s foscor a causa dels problemes econòmics.

En un repĂ s a episodis de l’hoquei d’abans, Baldomer OlivĂ©, conegut com a ‘Mero’ i exjugador del Ploms i del Reus Deportiu, ha dit que “he tingut la sort de jugar en dos equips de Reus i amb grans jugadors”. Per la seva banda, Sabater, ha mostrat una gran modèstia quan ha respost a la pregunta de qui era millor jugador, ell o Antònio Livramento. Sabater ha confessat que “el jugador portuguès era millor que jo, patinava millor, però jo tenia al costat uns jugadors que eren millors que els seus”.

El declivi de l’hoquei al territori?

Sovint, els diners no ho fan tot, però ajuden i molt. El Ploms va passar de competir a la millor lliga estatal, a competir en categories nacionals, a causa dels problemes econòmics. Encara que el Reus Deportiu tambĂ© tingui dificultats d’aquest tipus, per Libiano, “estĂ  obligat, per tradiciĂł i prestigi, a buscar els recursos que sigui per quedar el mĂ©s amunt possible, tercer millor que quart”, ha afirmat. En relaciĂł als èxits esportius, Roger Molina ha opinat que part de la societat “nomĂ©s valora als que guanyen i sembla que quedar segon no serveixi de res”. L’esportista ha afegit que per ell Ă©s important “tot el procĂ©s d’aprenentatge”.

Amb l’objectiu que l’estructura es mantingui ferma, Molina creu que el mĂ©s rellevant Ă©s “potenciar els valors”, i cal que “s’aposti per als intangibles i provocar que la gent se senti identificada amb el club”. L’exporter del Reus (entre altres equips) ha considerat que “no es tĂ© tant el sentiment de pertinença com abans”. Ha afegit que “ara hi ha molts mĂ©s estĂ­muls que anteriorment, ara es poden veure els partits per la televisiĂł i es deixa de donar suport als jugadors al pavellĂł”. En aquest sentit, Libiano ha opinat que “per molt que aquest esport estigui perdent força, a Reus estĂ  molt viu, hi ha molta massa social”.

L’hoquei no Ă©s olĂ­mpic

Els ponents tambĂ© han compartit l’opiniĂł que l’hoquei ha anat perdent pes entre la societat perquè li ha faltat mĂ©s canals de difusiĂł. El fet de no ser olĂ­mpic Ă©s un factor perjudicial. Ho va ser l’any 1992, i Reus en va ser subseu, moment que es va inaugurar al PavellĂł OlĂ­mpic Municipal. “El president de la FederaciĂł Espanyola de Patinatge i del Comitè OlĂ­mpic Internacional, Joan Antoni Samaranch no va acabar d’apostar per l’hoquei”, ha lamentat Libiano.

En el part final de l’acte ha intervingut el radiofonista Enric Tricaz, qui ha confessat que “l’hoquei d’ara m’avorreix, el reglament ha anat a pitjor, cada canvi ha estat contraproduent, i aixĂ­ no podem anar enlloc”.

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies , premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
Aviso de cookies